Dr. Carlos Sada
Periodoncista a la Clínica Dental Mardoki i Implantòleg al Centre Basc d'Implantologia i Ortodòncia.
Manteniment dels teixits periimplantaris
Com està descrit a la literatura, la tècnica One-Abutment-one-time consisteix en la col·locació d’un pilar definitiu al mateix moment de la inserció de l’implant, evitant desconnexions posteriors que poden comprometre el segellat biològic. Aquest enfocament clínic permet una millor preservació dels teixits periimplantaris, una reducció de la pèrdua òssia marginal i una cicatrització més estable i predecible.
Base clínica del pilar transepitelial
El concepte clàssic basat en els pilars transepitelials Avinent de diàmetre 4,8 mm ha mostrat resultats clínics fiables i estables a llarg termini, tal com es descriu àmpliament a la literatura. I és sobre aquesta base consolidada que s’ha desenvolupat el nou pilar Avinent SLIM, amb un disseny optimitzat per adaptar-se a les necessitats clíniques actuals, especialment pel que fa al tractament dels teixits periimplantaris.
Evolució del nou disseny SLIM
Aquesta evolució del perfil i de la geometria permet incrementar l’espai per al teixit tou, afavorint una estabilitat biològica més gran i millorar el manteniment ossi, facilitant els protocols quirúrgics i protètics fent-los més predecibles, especialment en la col·locació d’implants subcrestalls sense substituir el concepte clàssic, sinó complementant-lo segons la seva indica.
Figura 1. Reducció del teixit tou en zona vestibular i isquèmia a la zona palatina del pilar de l’implant 23 i 24. En aquest cas el perfil d’emergència del pilar exerceix pressió sobre la mucosa i genera tensió a la cresta òssia.
Figura 2. La substitució d’un pilar transepitelial clàssic per un Slim permet acumular teixit tou tant a la zona vestibular com a palatina, disminuint la pressió sobre la mucosa i alliberant tensió sobre la cresta òssia, afavorint una major preservació dels teixits periimplantaris.
Figura 3. Radiografia postoperatòria dels implants amb el pilar transepitelial, un SLIM a la posició 22 i un clàssic a la posició 23 amb un òptim comportament dels teixits periimplantaris.
